Trastorns de conducta: nens dífícils

Fins ara hem parlat de dificultats lligades a factors que afecten directament a aprenentatge, però els trastorns conductuals també limiten la capacitat d’atenció i en general al rendiment escolar. Un d'ells és el trastorn antisocial:es caracteritza per un comportament desafiant, impulsiu o antisocial que sovint porta a la desobediència de normes. Com cal imaginar, aquest tipus de nens resulten molt conflictius a l’aula i resulta difícil donar classe.

Entre les causes d’aquest problema no sols trobem les genètiques, sinó que també hi afecten factors socials ( alcoholisme dels pares, maltractaments, pobresa...) Això sí, afecta més als nois que a les noies. Alguns dels símptomes que podem trobar en aquest tipus d’alumnes és agressivitat davant els seus companys, absentisme escolar, intimidació als professors...

Aquest trastorn porta lligat en la gran majoria del casos el fracàs escolar, la depressió i al arribar l’adolescència, probablement al consum de drogues. El consum d’aquestes substàncies agreuja el problema considerablement, augmentant les probabilitats que d’adults desenvolupin un trastorn de personalitat antisocial o bipolaritat (més difícils de tractar).

El treball cap a la millora s’ha d’aconseguir tant en l’ambient escolar com el familiar. Hi ha especialistes que poden ajudar als pares a recórrer a tècniques que els ajudin a controlar en la mesura que sigui possible la conducta del seu fill combinat amb psicoteràpia, programes educatius de modificació del comportament o, en casos més extrems, l’ internament en un centre especialitzat, ja sigui de dia ( interns només pel matí o fins el migdia) o tancat (els nens viuen allí i reben visites dels pares periòdicament.

En aquests casos més difícils de resoldre, és habitual d’utilització d’un tractament farmacològic, el qual ha estat molt debatut. Uns opinen que “sedar” als nens no és efectiu per atenuar el problema. Jo crec que la medicació es una eina de la qual hem de fer ús i no abús: la dosi adequada pot proporcionar grans millores en la conducta, i no ha de provocar cap efecte sedant, ja que el que volem aconseguir no és que els afectats no ens donin problemes, sinó que puguin establir unes relacions socials normalitzades.

Un altre trastorn relaciona amb la conducta és el TDAH o dèficit d’atenció i hiperactivitat, que comporta als individus que la pateixen dificultats de concentració, es distreuen, s’obliden de les tasques, mostren una activitat inusual per la seva edat i impulsivitat ( no confondre amb l’anterior, no tenen actituds antisocials) Per ajudar al nen, podem establir una sèrie d’hàbits com els que es descriuen a continuació:

- Fer un horari de rutines
- Simplificar les regles de la casa
- Assegurar-se de que les instruccions que li donem són ben enteses
- Premiar el bon comportament
- Concentrar-se en l’esforç acadèmic i no es les qualificacions del nen

Finalment, per comprendre millor la base neurològica del TDAH i la història des del seu descobriment fins a les noves tècniques, us adjunto un link de vídeo sobre el tema:

http://www.youtube.com/watch?v=GBmu7i4rm3A