Quant 2 + 2 no són 4

Les matemàtiques han estat des de sempre l’etern enemic dels alumnes, estigmatitzades fins a la sacietat com la més difícil de les assignatures. Les DA se’n han fet ressò, com qualsevol altre matèria, ja que s’han observat problemes concrets que afecten a la seva comprensió i execució. Parlarem, en aquest cas, de la discalcúlia.

En la resolució d’un problema matemàtic intervenen molt elements aritmètics. Detectarem quan un alumne de primària presenta dificultats d’importància quan d’una manera continuada no sigui capaç de fer una suma simple sense utilitzar els dits o memoritzant els resultats sense comprendre’n la lògica, que tampoc sabrà raonar a l’hora de relacionar els enunciats amb les operacions efectuades.

També considerarem que tenen un problema els nens que no hagin assolit una rapidesa de càlcul concordant amb el seu nivell d’estudis, havent de recórrer a la representació gràfica dels números que no ha estat assimilada. Però al contrari del que podríem pensar, aquest problema es pot detectar abans de l’escolarització, ja que les dificultats per interioritzar conceptes numèrics, la propietat d’adicció, comptatge, etc. es fa palesa aviat i està relacionada amb el concepte de representació mental de l’infant.

D’altra banda, les dificultats en aquesta matèria no poden ser degudes només a aspectes de càlcul, sinó al raonament i als processos cognitius emprats. Aquesta vessant és la que s’anomena perspectiva cognitiva. Per ajudar a l’alumne en aquest cas el més convenient és aplicar les matemàtiques en situacions hipotètiques o reals, per tal de vincular els conceptes; anar ampliant la matèria d’una forma gradual, per tal que pugui assimilar els coneixements i adquirir-ne de més complexos, i ajudar-lo a comprendre i planificar les operacions d’acord amb els plantejaments de l’exercici.

Per últim, m’agradaria destacar que la discalcúlia no implica necesàriament un CI baix. És més, pot donar-se el cas amb un CI superior a la mitja amb aquest problema. També caldria dir que la discalcúlia és exclusiva per l’àmbit de les matemàtiques, i que les altres àrees no tenen perquè veure’s afectades.