Un dels problemes que afecten a l’aprenentatge i provoquen el fracàs escolar són les dificultats d’aprenentatge en lectura i escriptura. És importants detectar aquests problemes a temps, perquè l’adquisició d’aquestes dues habilitats és clau per poder assolir amb èxit les posteriors matèries. Depenent del tipus d’errades persistents comeses escrivint, podem distingir diferents focus d’atenció:
En el primer nivell trobaríem les faltes d’ortografia, l’ intercanvi de lletres dins una mateixa paraula ( carretera- caterrera), dificultats per distingir on es separen les paraules (elnen tegana) o les més greus que afecten a la comprensió.
Pel que fa la lectura, un dels trastorns més coneguts és la Dislèxia. La definim com un trastorn de la lectura que impossibilita la seva realització correcta. Tot i que convencionalment el terme s’apliqui també en l’escriptura, en aquest cas ens referiríem a una disgrafia. En termes psicològics, aquest fenomen faria més referència a la discrepància, de forma global, entre el nivell de lectura i escriptura del subjecte i el seu potencial d’aprenentatge. Aquest Problema, no obstant, és difícil de detectar, ja que molts dels tests que s’utilitzen com a instrument de mesura obtenen resultats que no sempre concorden amb la identificació real de l’alumne dislèxic.
En el primer nivell trobaríem les faltes d’ortografia, l’ intercanvi de lletres dins una mateixa paraula ( carretera- caterrera), dificultats per distingir on es separen les paraules (elnen tegana) o les més greus que afecten a la comprensió.
Pel que fa la lectura, un dels trastorns més coneguts és la Dislèxia. La definim com un trastorn de la lectura que impossibilita la seva realització correcta. Tot i que convencionalment el terme s’apliqui també en l’escriptura, en aquest cas ens referiríem a una disgrafia. En termes psicològics, aquest fenomen faria més referència a la discrepància, de forma global, entre el nivell de lectura i escriptura del subjecte i el seu potencial d’aprenentatge. Aquest Problema, no obstant, és difícil de detectar, ja que molts dels tests que s’utilitzen com a instrument de mesura obtenen resultats que no sempre concorden amb la identificació real de l’alumne dislèxic.
Per entendre millor aquests problemes hauríem de tenir en compte els dos processos que fem al llegir una paraula: la via fonològica afecta a la comprensió de la relació que hi ha entre un grafisme i el seu so, per tant la seva funció construir una paraula a partir de la comprensió de cadascun dels seus sons. Per tant, els subjectes amb dificultats en aquesta via els serà difícil llegir paraules noves.
A via lèxica, per contra, no analitza els grafismes per separat, sinó que reconeix la paraula i immediatament l’associa amb el seu significat. És, per tant, molt més ràpida i pràctica que l’anterior, però només reconeix paraules conegudes. Detectaríem alumnes amb problemes quan fessin faltes d’ortografia persistents.
Els aspectes anomenats anteriorment serien un resum dels problemes més rellevants que trobem en l’adquisició de la lectura i escriptura. No obstant, també disposem de nombroses eines tant per prevenir com per corregir aquest errors que a la llarga es poden tornar greus. Crec important, de totes formes, que tant els mestres com la família coneguin aquest tipus de dificultats per tal d’identificar-les amb certesa i aplicar mesures per paliar-les.
No hay comentarios:
Publicar un comentario