La invasió tecnològica

El món canvia i les aules també: disposem de nombrosos recursos tecnològics que ja formen part de la nostra vida, però quins avantatges i inconvenients suposa això? En aquesta assignatura s’ha parlat d’una gran novetat que ja han incorporat moltes escoles: La pissarra digital interactiva. Aquest aparell està format per un projector,un ordinador dispositiu de control interactiu. No deix de tenir les funcions d’una pissarra, tot hi que n’adapta algunes d’un ordinador ( copiar, enganxar, fer servir un cursor...) a més de ser tàctil.

Els principals avantatges que hi trobo és que resulta atractiva per els nens: és un element punter, i com diu el mateix nom, interactiu: no és una eina exclusiva per als mestres, els nens i poden aprendre d’una manera activa i didàctica. També permet visionar vídeos i clips d’àudio. A més, si tenim en compte que es poden instal·lar programes i descarregar arxius, els mestres ja poden portar la matèria preparada sense perdre temps d’escriure-la a la pissarra convencional.

Com a inconvenients, destacaria el cost de l’aparell (segons he pogut comprovar ronda els 1.500-2.000 euros). En la mateixa web també apuntaven que el manteniment i l’ instal·lació tenen un preu elevat (tenint en compte que les bombetes del projector es fonen, la pantalla es pot trencar...) A això cal sumar-li que requereix un espai adequat, on la llum no doni directament i es pugui visionar correctament.

No obstant, aquest no és l’únic recurs que ens ofereixen les noves tecnologies en l’educació: també trobem l’ implantació de l’ordinador personal com a substitut de la llibreta ( llibres interactius, exercicis en programes informàtics o impartir classes directament amb aquesta eina) Aquesta idea que fins fa poc semblava molt futurista ja és una realitat que està present en moltes escoles i instituts.

La comunicació alumnes -professors -pares a través del correu electrònic també és ja habitual, i encara que permet un contacte més ràpid, no sempre és efectiu ja que no sempre es verifica la recepció de la informació, i implica no establir un contacte directe ni personal. El cas del moodle, que s’utilitza en la universitat, és un altre exemple d’aquest recurs.

Ho vulguem o no, la tecnologia ja s’ha incorporat a les nostres aules. Els professors expliquen les seves classes amb powerpoints, els alumnes fan treballs amb ajuda de la Wikipèdia (algun que altre amb El Rincón del Vago) i es fan classes virtuals. Fins i tot aquest blog corrobora que la invasió tecnològica ja no és un amenaça ni una renovació, sinó un fet.