L'escola inclusiva

El terme escola inclusiva potser ens ve de nou, i de fet ho és, però últimament s’ha treballat mot per aconseguir aquest objectiu: una escola per a tothom que integri a diferents alumnes, alguns d’ells amb dificultats d’aprenentatge, encara que això impliqui un ensenyament més personalitzat e individual. És realment això factible?

Encara que d’entrada la idea sembla molt engrescadora, ens topem amb un seguit de problemes : com influeix en la resta d’alumnes tenir companys amb dificultats o discapacitats físiques? Com s’ha d’organitzar el professor per fer front a aquesta situació? Afecta a l’aprenentatge global? Davant aquesta pregunta, la professora Marta Mata va respondre en una entrevista: “No hace mucho me explicaba una maestra de primaria que en su clase tenía a un alumno ciego. Resulta que aquel curso fue el mejor curso de lengua que jamás había tenido”. “¿Por qué?”, inquirió el periodista.“Pues porqué, con aquel compañero ciego, todos debían esforzarse a hablarle de tal forma que supliera lo que él no veía. Aprendieron a jugar con las palabras, perfeccionaron la precisión del vocabulario y desarrollaron su lenguaje. Y, además, aprendieron a ser ciegos”.

Efectivament, l’escola inclusiva pot afectar en l’aprenentatge global, però no sempre de forma negativa. També hauríem de destacar la diferencia entre ensenyar i educar. Tal com diu la professora en la mateixa entrevista “Si lo que quieres enseñar es el pluscuamperfecto, incluso los hay que llegan a decir que es necesario separar a los niños de las niñas[…]Pero si lo que quieres es educar, es decir, hacer crecer las posibilidades de todos los niños, lo mejor es tenerlos juntos. Lo que los niños pueden hacer para ayudarse unos a otros es extraordinario”. Si el que volem és educar, l’escola inclusiva permet als seus alumenes conèixer persones amb dificultats,relacionar-se amb ells i integrant-los, per a què aquest aprenentatge es pugui extrapolar a la societat, fent-la també inclusiva, ja què la finalitat de l’educació és dotar a l’individu de les eines bàsiques per desenvolupar-se com a individu.

Evidentment, l’ensenyament de l’escola inclusiva té part d’utopia: és més difícil de gestionar que el normal, ja que implica una atenció especial als alumnes amb problemes i no es pot preparar les classes de forma global. També es pot donar el cas de que les dificultats de certs alumnes es converteixin en motius de discriminació. Ningú a dit que sigui fàcil però, perquè no treballar per a què sigui possible? La opció fàcil no sempre és la millor, i al cap i a la fi els problemes tant d’integració com d’aprenentatge a l’aula són els mateixos amb què es trobaran aquestes persones en el futur, així que sempre és millor arreglar-los de d’un principi, per a què ensenyar es converteixi en educar.