Aprendre a ser feliços

M’agradaria concloure aquest blog fent referència a un vídeo que vam veure a classe i que dóna tot una lliçó sobre la vida. En un col·legi japonès, el professor Toshiro Kanamori comença la primera classe del curs escrivint una frase en la pissarra, que serà la més important de tot el curs. Al contrari del que podríem pensar, no és cap fórmula matemàtica, ni cap principi físic, ni una norma d’ortografia. El que posa és: Ser feliç


I què cal per ser feliç? Doncs, segons el mestre japonès, pensar en els altres, i fer-ho de veritat. Per això, mana als seus alumnes redactar un seguit de cartes durant el curs, que expressen els seus sentiments més profunds per tal de compartir-los amb els altres. Aquests sentiments poden arribar a ser tant íntims i dolorosos com la mort d’un ser estimat. Quan això passa a un dels alumnes, al perdre la seva àvia, la resta calla i escolta. No diuen res, però en cada una de les seves cares si reflecteix la tristesa que comparteixen amb el seu company. Fins i tot una de les nenes esclata a plorar, confessant que a recordat la mort del seu pare, un secret que portava amagant feia anys.


Potser se’ns fa estrany que una societat com l’oriental mostri d’una forma tant oberta i sincera els seus sentiments, tot i que potser els equivocats som nosaltres, al pensar que els afers personals es limiten a l’àmbit privat. Recorrent a una entrada posterior, on parlava de la comunicació, penso en tots aquests nens. El fet de compartir les experiències i sentiments, treballen l’empatia d’una forma vivencial, creant uns vincles molt especials.


Podien haver diferències entre ells, però conèixer-se els feia ser més tolerants i estar units, fins al punt de sacrificar-se pels seu amic al qual havien castigat. El professor Kanamori va poder comprovar com els seus alumnes argumentaven que el càstig imposat no tenia relació amb el comportament que l’havia causat, però que si decidia tirar-lo endavant, ells l’acompanyarien. Suposo que un professor sap que fa bé la seva feina quan els seus alumnes li recorden una lliçó que ell mateix els havia ensenyat.


Aprendre ens fa conèixer, que alhora ens permet ser tolerants i millors persones. A les escoles no hi ha cap assignatura anomenada “ Ser feliç”, no obstant, aquesta és la meta real a les nostres vides i l’objectiu que ens motiva a prendre cadascuna de les nostres decisions. L’aprenentatge, tot i les nombroses dificultats que pot arribar a tenir, és només una eina, que si no ensenyem a fer servir realment no ens serà útil per a res.
I la veritable utilitat del coneixement és, ni més ni menys, la frase que els senyor Toshiro escriu a la pissarra l’ inici de cada curs.